NARRATIVA CURTA: "TREX"

Quantes vegades s’hem cregut allò que diu un anunci publicitari i immediatament hem comprat aqueix producte? Que si aquestes pastilles et fan perdre kilos en tan sols una setmana, que si aqueix detergent deixa la roba amb una blancor absoluta i, fins i tot, que baixar-te tons al mòbil et costarà només uns 20 cèntims…

Doncs bé, aquesta breu història, narrada per Rafa Gomar, ens conta com una jove anomenada Francesca, després de veure a la televisió un anunci en el qual apareix una parella besant-se pel fet d’estar mastegant xiclets trex, compra aquest producte i intenta imitar allò que ocorre a l’anunci, duent-la a pensar que aquests xiclets són una nova forma de lligar. Després d’eixir al carrer mastegant el seu xiclet i passetjar-se amunt i avall convençuda que aconseguiria el seu propósit, finalment ocorreix tot el contrari. La jove acaba gitada en terra, quasi asfixiada, a la porta del centre comercial amb vint-i-cinc xiclets a la boca, la qual cosa ens duu a pensar que aquesta va deduir que quants més xiclets mastegara, més fácil seria o menys costaria allò que ella perseguia fortament: lligar amb algun xic dels que li agradaven.

Amb tot açò, podem dir que aquesta xicoteta narració és una crítica a la publicitat que contínuament ens bombardeja. La gran majoria de la publicitat que ens ofereixen tots els mitjans de comunicació és enganyosa, a més de, en alguns casos, projectar estereotips i hàbits alimentaris. Per aquesta raó, és essencial que siguem persones crítiques, tinguem una personalitat definida i no caiguem en les “trampes” que ens posen dia a dia per a que comprem o deixem de comprar un producte o, fins i tot, per a que adquirim una manera de pensar o un altra.

NARRATIVA CURTA: "ELS FETS"

Aquesta breu història narrada per Rafa Gomar ens situa a la presó, on una dona li conta a un advocat les raons per les quals es troba allí, tancada.

Tot està relacionat amb les actituds i el comportament del seu home, el qual era un gos, mai feia res a casa, i quan un dia li va demanar que arreglara l’aixeta de la cuina que es passava dia i nit fent gluc-gluc, tampoc li va fer cas. Fins i tot, hi havia dies que l’agarrava per darrere, li alçava la falda i li baixava les bragues, i l’envestia una i una altra volta com un bou. En definitiva, l’únic que feia era donar-li desgràcies, sempre arribava begut a casa, i mai es preocupava per ella ni pels seus fills.

Un dia, mentres ella estava a la cuina, hi va acudir i li va proposar que posaren una casa de fotocòpies entre els dos per tal de traure els seus fills endavant. Ella, a pesar del tractament que rebia dia a dia per part d’ell, va confiar plenament i va acceptar la proposta, al mateix temps que li donava una altra oportunitat. Al principi passava hores a la tenda, però després va començar a ocórrer allò que ella temia, poc a poc va anar deixant-la soles, fins al punt que només hi acudia per agafar els pocs diners que trobava en la caixa i gastar-se’ls amb els amics. Però, tot no acabava ahí. Quan arribava a casa encara tenia el valor d’insultar-la i inflar-li els morros!

Finalment, un dia estant a la cuina, ja cansada del comportament del seu home i del maleït gluc-gluc que li posava més que nerviosa, quan va sentir que el seu marit s’acostava per darrere, es girà repentinament i, amb el gavinet que havia obert el pollastre, el va matar. Aleshores, una sensació de benestar molt gran la va recórrer de dalt a baix. Ara només li quedava cridar un llanterner per a que arreglara aquell goteig insuportable i, quan així ho va fer, es va sentir la persona més feliç del món. Sense ningú que vinguera a destorbar-la i sense el gluc-gluc, es va endinsar en aquell silenci redó…

Considere que aquesta és una lectura molt interessant, sobretot per la manera com és contada, ja que és la pròpia dona la que narra la història en primera persona incloent tots els detalls possibles. A pesar de resultar en alguns moments desagradable i acabar amb aquest tràgic final, aquesta narració és d’allò més real perquè, quantes vegades hem sentit als mitjans de comunicació que una dona és maltractada pel seu marit o pels seus fills? Moltes i cada vegada més… Per aquesta raó, hem d’intentar solucionar els problemes que puguen sorgir a les families de la millor manera possible i, en cas de maltractament, denunciar-ho immediantament. Així evitarem arribar a aquest límit.