FUME, TOTAL DÓNA IGUAL!

Data: vespra de Nochebuena. Lloc: secció del DNI en una Comissaria de Policia. Fet: un home de mitjana edat encén un cigarret que finalitza minuts després, fent cas omís d’estar en un local públic i dels rètols de prohibició. El pitjor és que cap dels visitants ni funcionari es va atrevir a dir-li res.

I és que hem oblidat ja la famosa llei antitabac, a compte de la nostra permissivitat habitual i de la laxitud amb què en aquest país s’apliquen les normes una vegada ha passat la seua novetat. Així s’explica que, després d’uns primers anys de descens en el consum de cigarrets, tanquem 2008 en Espanya amb un 1% més de caixetes consumides que fa dos anys.

Serà per la crisi econòmica, diuen, que ha tornat l’ansietat a una població que anava eradicant el vici a poc a poc. I tan a poc a poc que ho fèiem que seguim siguent el país d’Europa amb més fumadors, un terç de la població adulta.

Així que, o ací la crisi té característiques psicològiques específiques que ens posen més nerviosos que a la resta dels mortals, o és que en aquest país podem fumar com a possessos sense que açò ens pertorba gens ni mica.

Encara que no és del tot exacte. Fumar en llocs prohibits no duu habitualment a cap tipus de sanció, en efecte, però exposa a qui així ho fa i a qui respira passivament el seu fum a malalties que sense ell no patirien. Segons càlculs tan discutibles com es vulga, el 7% de tots els actes sanitaris tenen com a origen el tabaquisme; cada any moren per la seua causa 40.000 persones, i el consum de tabac costa al nostre sistema de salut més de 4.000 milions anuals.

Aquesta xifra podria doblar-se fàcilment per al conjunt de l’economia espanyola si li afegim la despesa per baixes laborals, el temps perdut pels fumadors, els consegüents despistes en el treball, etc.

En aquest país, tan reglamentari en excés com incomplidor de tot allò que es reglamenta, arriba a resultar perillós fins prendre un simple café en un bar, degut als pocs que hi ha exempts de fum. Així que, per què deixar de fumar?

Probablement, la raó definitiva per a fer-ho seria el major risc de càncer i d’una àmplia gamma de malalties dels qui fumen o solament ho fan passivament al seu pesar. Entitats mèdiques, com el Institut Valencià d’Oncologia, estan realitzant hui en dia, a un cost molt onerós, el control preventiu d’antics fumadors i quantificant la seua propensió al càncer. Quan ja tinguem eixos resultats, segurament que eixe dia, se’ns caurà el cigarret de la boca de pur espant. Mentres tant, fumem insensatament, perquè, com en la Comissaria on jo vaig estar, ningú ens cridarà l’atenció.