Abans de tot, m’agradaria dir que quan vaig anar a veure aquesta pel·lícula a Espai Cinema, estava convençuda que anava a veure el típic western que solen veure les persones majors per les vesprades mentre estan sentades al sofà. Però no, em vaig enganyar completament. És una d’aquelles pel·lícules amb les quals et quedes amb un bon sabor de boca, tant per la seua trama i els seus característics personatges (Eastwood aconsegueix que l’espectador acabe aborrint al sheriff, a la llei, i que senca llàstima per un assassí que defén a unes prostitutes) com per els fantástics paissatges i una música totalmente acertada que es repeteix al llarg de la pel·lícula.El personatge principal d’aquesta història és William Munny (Clint Eastwood), un pistoler exalcohòlic i viudo amb dos fills que està retirat i que, degut a la situació que estan passant ell i els seus fills i com a vell caçador de recompenses, accepta un últim treball acompanyat de dos pistolers més (M.Freeman i J.Woolvett), pel qual seran recompensats. Aquest consisteix en matar a dos homes, els quals van destrossar la cara a una prostituta. Aquesta missió no resulta del tot fàcil per la intervenció de Little Bill el xèrif del poble de Big Wiskie, qui no permet la entrada de forasters amb armes.
Aquesta pel·lícula originalmente anomenada “Unforgiven” intenta renovar el cinema de l’Oest al segle XX. Un exemple és la desmitificación que fa del gènere, ja que es tracta d’un relat d’antiherois, de perdedors, on es deixa entreveure la violència, les injustícies, les venjances, aspectes que no apareixien a aquestes pel·lícules.
La veritat, va ser una pel·lícula senzilla i realista que em va agradar molt, ja que intenta mantindre l’atenció de l’espectador fent que aquest participe i siga crític d’aquesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario