PEL·LÍCULA: ANTONIA'S LINE

La pel·lícula “Antonia’s line” va ser dirigida per Marleen Gorris a l’any 1995 i, un any després va rebre l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. És una deliciosa narració generacional d’un marcat tarannà feminista. I, encara que ens parega estrany, és una historia que reconstrueix més de quaranta anys de la vida d’una dona obstinadamente independent des de la perspectiva de l’últim dia de la seua vida.

Aquesta pel·lícula ens situa en un xicotet poble holandés. Exactament comença mentre Antonia repassa la seva vida tranquil·lament al seu llit. Fa memòria des de després de la Segona Guerra Mundial, en la qual va tornar al poble on va nàixer amb la seua filla Daniella, fins als actuals dies. A partir d’aquest moment, recorda la seva vida durant els cinquanta anys després, així com la dels seus fills i néts. El seu comportament independent, la seva família, i en especial la seva lluita pel feminisme, es barreja amb la vida quotidiana del poble en què viuen. Finalment, la vella aldea es converteix en la llar de personatges molt diferents en els quals el ressentiment inicial es converteix en tolerància i, posteriorment, en amor. A més, hem de dir que quan no trobem cap diàleg, durant tota la pel·lícula la veu que pertany a la seua bisnéta ens conta part de la història.

La narració es contada per quatre generacions de dones, sense deixar pas als homes. Per tant, podem dir que es tracta d’una novetat, ja que históricamente les sagues familiars sempre han sigut contades pels homes i, en aquest cas, són les dones els caràcters principals d’aquesta història que, a més, no li donen excessiva importància a aquests encara que entren a formar part de les seues vides.

D’altra banda, m’agradaria afegir que en aquesta pel·lícula també es pot veure reflectit el masclisme existent en la societat actual, sobretot quan un dels fills, aprofitant el retràs mental de la germana la viola sense que ningú ho sàpiga, fins que el pillen, a més de violar també a la néta d d’Antonia.

En definitiva, recomane aquesta pel·lícula a tothom pel fet de fer-me reflexionar sobre aspectes importants sobre la vida i, concretament, sobre el fet que hem de viure la vida sense pensar allò que pensarà la gent sobre nosaltres, perquè no val la pena. Aquesta pel·lícula ens mostra una història plena de rialles, de llum, de bellesa i de força.